Col.laboració de'n Pep Arisa
Aquest matí estava, mig endormiscat, escoltant
uns tertulians que es barallaven per la radio quan un xiulet que venia del carrer,
amb una característica melodia, m’ha “despertat” i m’ha fet treure el cap per
la finestra.
No m’ho podia creure era un esmolet, un
afilador, com els que veia passar tot sovint pel carrer a la meva infància.
No ho he pogut resistir i, des de la finestra de
casa, li he fet unes fotografies.
Afortunadament l’home i el seu
cavallet-taller s’ ha entretingut parlant amb una veïna. Per això m’ha
donat temps, furtivament, de retratar-lo.
Algun cop havia vist pel barri esmolets més
modernitzats, amb la mola i la petita caixa amb eines, encaixats al
portapaquets d’una motocicleta. El d’avui no. Aquest encara anava amb el
cavallet-carretó clàssic, amb la pedra d’esmolar acoblada a la roda que -com un
volant d’inèrcia- fa girar amb un pedal.
M’ha fet molta il·lusió sentir la musiqueta del
xiulet-bufacanyes i, un cop he obert la finestra, els crits de l’home que anava
dient: “l’afilaó...!!, l’afilaó…”
Pensava que aquest antic ofici ambulant havia
desaparegut amb el “progrés”. Els ganivets actuals d’inox que, diuen, no cal
esmolar-los tant sovint...; la dèria de llençar els que ja no tallen o
funcionen i comprar-ne de nous... o, potser, son els “honoraris” de l’esmolet
els qui ja no justifiquen fer repassar tisores, navalles, ni ganivets…
El pas de l’esmolet era, a la meva infància, tot
un esdeveniment. Passava pel carrers del barri, s’aturava en les cantonades
properes a alguna carnisseria, cansaladeria o sabaters de vell –que, d’aquests,
al barri n’hi havia molts- i la seva melodia atreia a botiguers i mestresses de
casa que li portaven un munt d’estris per a esmolar, millorar-ne el tall o
fer-ne la punta més aguda. El soroll de les eines al ser afilades, les guspires
que en sortien i el seu feinejar atreien –sinó érem a l’escola-, a molts nens i
a algun desvagat.
Potser, el d’avui, és el “darrer esmolet”...
sort que l’hem pogut retratar !!! Tant de bo torni a passar !!!.
El cert és que per uns
instants, com un flaix, aquest mati he reviscut un trosset de l’atmosfera i l’ambient
del vell Farró.
Pep Arisa
