divendres, 1 de gener de 2016

Vil.la Urània 4: Bienvenido Comas fa una casa nova al Camp de les Figueres (1868-1875)

Sempre que es fan reformes hi ha un moment terrible en que la casa reformada sembla desaparèixer. Serà veritat que tornarà a renéixer en tot el seu esplendor o l’haurem perdut per sempre?

Aquesta és l’angoixa que sentirem ara mateix si passem pel davant de les obres de la Vil.la Urània, al carrer Saragossa 29, i potser per això és un bon moment per recordar com era la casa que avui sembla perduda i com va néixer.


Aspecte de les obres de Vil.la Urània el 20 de desembre del 2015


Al 1849 s’obre un carrer vertical que havia d’unir Gràcia amb el Putxet, millorant les comunicacions i afavorint així la progressiva urbanització de la zona. Se’l anomena carrer Sant Felip – avui Saragossa - en referència a la capella consagrada a Sant Felip Neri que hi havia a tocar de l’antic camí que recorria aquelles finques formades per vinyes i camps de cereals i puntejades d' ametllers i garrofers (1).

1868, un any gloriós


Vint anys desprès, el 1868, la part baixa del carrer – entre els actuals carrers Sant Eusebi i Madrazo - segueix  conservant el seu caire rural i forma part de la Finca Regàs, també anomenada el Camp de les Figueres.

Bienvenido Comas, és un comerciant de 44 anys, nascut a Figueras, progressista i adinerat, que es troba en la plenitud del seu èxit. Casat amb Francisca Solà, és pare d’un fill, en Ricard, i n’espera un altre. La vida li ve de cara i decideix fer-se una casa a Sant Gervasi de Cassoles.

Després de voltar per la zona s’enamora d’un terreny situat entre el carrer Sant Felip i la via del ferrocarril, que forma part de la finca anomenada Can Regàs.

Aquesta heretat era propietat de la família España i limitava a l’est amb la Riera de Vallcarca o de’n Malla – actual Via Augusta –, al sud amb la riera de Sant Gervasi i el carrer Laforja, a l’oest amb el futur carrer Balmes i el carrer Alfons XII i al nordest amb el carrer Guillem Tell.  La finca, de més de 80.000 metres quadrats, estava travessada pel traçat del ferrocarril, avui Via Augusta(2).

Quan Bienvenido Comes es passeja pel carrer Sant Felip pensant en adquirir un terreny per la seva casa ja fa 6 anys que Baltasar de España, noble i regidor perpetu de l'Ajuntament de Barcelona, ha mort -1862 – i ha deixat hereu de la finca Regàs al seu primogènit, José Maria de España i Orteu, encara menor. Ja fa un any que per iniciativa de la seva vídua, Fancisca d’Orteu, usufructuaria dels bens del seu difunt marit fins a la majoria d’edat del seu fill, s’ha aprovat l’inici de la urbanització de l’heretat de Can Regàs (3).

Així que Bienvenido Comas compra a Francesca d’Orteu una parcel·la de 914 m2, formada per tres peces de terra i situada entre el carrer Sant Felip i la via del ferrocarril(4).

Per completar el seu projecte Bienvenido es posa en contacte amb un jove arquitecte de 30 anys, Magí Rius i Mulet, que tot i que no ha arribat encara a la seva cima creativa, ja té un gran prestigi i ha construït diverses torres a Sant Gervasi (6).

Rius i Mulet no triga gaire a lliurar a Bienvenido un projecte que serà el que aquest utilitzarà el 3 de juliol per sol·licitar a l’Ajuntament de Sant Gervasi, l’autorització per construir una casa d’una sola planta, amb la façana oberta al carrer Sant Felip  i que distaria vuitanta pams de la línia de carrer.

El 19 de desembre naixia el seu segon fill, Josep Comas i Solà.

Una casa i un jardí







La casa construïda és una mica més senzilla que la que es veu en el projecte, però conserva detalls ornamentals de caràcter neoclàssic en els marcs de portes i finestres i en els remats de cornises i baranes.

És de planta rectangular amb predomini de la línia recta. Es troba alçada en una mena de pòdium que li dona un aire de temple clàssic i fa que per accedir a la porta de la façana principal s’hagi de pujar una graderia de vuit esglaons, emmarcada amb baranes i rematada amb les escultures de dos lleons que reposen sobre els pilars.

Per les escales s’arriba a una terrassa balustrada amb baranes de pedra que esculpeixen un reixat adornat amb una flor.












Les obertures de la façana son simètriques i estan protegides per pestanyes superiors recolzades sobre dues mènsules cadascuna, decorades amb motius vegetals d’inspiració neoclàssica.



Alguns d’aquests elements com la graderia d’accés i les baranes de pedra es repeteixen a la façana posterior on s’obren tres arcs de mig punt  suportats per dues pilastres en els extrems i dues columnes centrals amb capitells.

Tal com és característic en les torres construïdes en aquesta època la casa s’envolta d’un jardí romàntic amb molts elements eclecticistes. En aquest cas el jardí té una extensió de 720 m2 i compte elements ornamentals com un petit estany i una font adossada al mur que envolta la casa, construïda amb còdols de colors i profusament decorada.







Una estrella que s'apaga


No tinc informació sobre la data en que es va acabar de construir la casa, ni sé si la família de Bienvenido Comas hi va anar a viure deseguida. Suposem que si. A l’empenta i l’optimisme que van guiar a aquest comerciant en la construcció de la casa devien seguir uns anys de gaudir-la en companyia de la seva família.

Tanmateix la bona sort no el va acompanyar durant gaire temps. El 1875, en ple estiu – 26 de juliol - Bienvenido va morir a l’edat de 49 anys. En el seu testament nomena hereus de la finca als seus fills Ricard i Josep a parts iguals i estableix que la seva vídua, Francisca Solà i Agramunt, que només tenia 35 anys, en sigui l’administradora fins majoria d’edat dels hereus.

En Josep, el fill petit, només tenia 7 anys i amb una precocitat extraordinària ja s’interessava per la ciència i l’astronomia. Així ho va explicar ell mateix, molts anys desprès.


“El meu primer record astronòmic data de quan tenia 7 o 8 anys. Em trobava convalescent d’una malaltia i no sé per què donava una conferència d’astronomia a la minyona que em cuidava; recordo haver-li explicat, sense haver-ho llegit enlloc, que les estrelles eren allunyades de nosaltres per distàncies immenses.”(6)
[1]  Arisa, J., 2015,  El monestir de Sant Joan de Jerusalem. Les Joanes del Farró (1880-1977), Coses del Farró, 4

[2] Portavella, J., 2010, Els carres de Sant Gervasi, Ajuntament de Barcelona, p.24.

[3] No serà fins al 1874 que Francesca d’Orteu presentarà un nou plànol que fixa de manera definitiva l’alineació dels carrers d’aquesta zona.

[4] Dec moltes de les informacions d’aquest post al informe realitzat per Daniela Calpena i Marcos, el 2011, amb el títol: “Estudi històric de la finca ubicada al carrer Saragossa 29, Villa Urània”. En aquest document s’aporten informacions produïdes per l’estudi dels documents recollits al Registre de la Propietat n 7, l’Arxiu Municipal Administratiu de Barcelona, l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i l’Arxiu Històric de Sarrià.

[5]  Magín Rius i Mulet (1838-1897) va ser arquitecte de la Real Acadèmia de San Fernando i va  construir un gran nombre d’edificis basats en l’arquitectura arquitravada, amb un marcat estil eclèctic i que destaca per l’ús innovador de la tècnica del ferro.  Entre el 1876 i el 1885 va ser l’arquitecte de la Casa de la Misericòrdia, convent que ocupava l’espai on avui hi ha la Facultat de Geografia i Història de la UB. És també l’autor del desaparegut Hotel Tibidabo, inaugurat el 1882. Però la seva obra més reconeguda és el Passatge del  Crèdit (1876-1879) entre el carrer Ferran i la Baixada de Sant Miquel.

[6] Citat a: A.A.V.V., 2004, Josep Comas i Solà, astronom i divulgador, Ajuntament de Barcelona




2 comentaris:

  1. Felicitats, Araceli, per aquest interessant post (com gairebé tots els que publiques...). Que el 2016 sigui per a tots plegats i els nostres projectes i il·lusions un any ben profitós. Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Gracies Pep. Aquesta història-culebron de posts m'està resultant molt interessant. Ja estic preparant la seguent entrega: La musa dels cels arriba al Farró….continuarà. Molt bon any!

    ResponElimina